Internet de les coses: primeres pinzellades

“I si un cotxe no només servís per a conduir? ” i aquest és l’exemple d’una pregunta sorgida en algun despatx d’alguna marca automobilística coneguda. La internet de les coses (de l’anglès Internet of Things) és preguntar-se com el nostre producte pot donar-nos més del que tradicionalment ofereix. Però amb una condició: que tot passi per Internet, la gran xarxa del TOT.

Aquests objectes acaben formant una petita xarxa entre tot el que ens envolta i nosaltres mateixos, basant-se sobretot en tres entorns: ambients domèstics o professionals, industrials i Smart cities. Es dota als objectes de vàris sensors per a recollir diferents mesures com l’ús d’energia, percentatge d’humitat, temperatura, activitat en la llar, errors del subministrament.. per analitzar estadístiques i poder construir patrons. Es tracta de poder controlar de forma automàtica i a distància tots els dispositius que puguin regular aquests paràmetres. Com més connectats, més intel·ligents i més independents. Sembla senzill no? I és que el terme és tan genèric que permet fer volar la imaginació cap a qualsevol dispositiu i aquesta és la principal clau de l’èxit: wherever whenever.

Per sort pel mercat tecnològic aquesta nova revolució és tan beneficiosa per a tots els àmbits com va de la dels smartphones: fa falta una investigació i un desenvolupament exhaustiu des de tots els sectors. Un nou protocol d’internet, processadors suficientment petits i sensors a l’altura de les circumstàncies.
Si bé internet juga un paper fonamental a IOT, és l’arquitectura la clau en el bon funcionament del nostre dispositiu controlat. Un exemple són els processadors, cada vegada més freqüents en els catàlegs de grans empreses tecnològiques, i aquests com més petits, millor. Arduino és la més coneguda i per la que, actualment, més sensors s’han implementat i més s’han desenvolupat. Com a curiositat, aquest MWC hem pogut veure que el Quark d’Intel, presentat ja en el 2013, s’està fent un gran lloc entre els grans i junt amb el nou Curie són les noves apostes econòmiques per a futurs dispositius. Quark és capaç de córrer un sistema operatiu i Curie és tan petit que queb en la muntura d’unes ulleres de sol.

Com és possible que el mateix sistema és el que formi part d’un contenidor d’escombraries intel·ligent i una samarreta capaç de mesurar els batecs del nostre cor? La resposta es remet a la pregunta de l’inici: buscar què tenen en comú els objectes que ens envolten. Un entorn més intel·ligent ens facilitarà la vida i ens ajudarà a preocupar-nos menys per tasques insignificants.

Aquí ja no es tracta de parlar de Smart Cities amb semàfors intel·ligents capaços de canviar de color segons la intensitat del trànsit, ni de Big Data que només sorgeix de les xarxes socials, o de l’Artificial HealthCare a partir de dades recollides de forma automàtica…. hem de canviar la percepció de l’evolució tecnològica, ficant èmfasi que al final tot acabarà controlat i connectat per un sol dispositiu en la nostra mà. I no és una falta d’imaginació, sinó d’observació.


Cal aclarir que en cap moment hem de confondre la denominació “intel·ligent” sobre una màquina com quelcom relacionat directament amb la seva funcionalitat. IoT no només serveix per al control del dispositiu i la seva configuració, però ni de bon tros millora la seva implementació. I com pots imaginar, de res serveix totes aquestes dades recollides si no hi ha un gran sistema que els processi i els analitzi: introdueixo la segona clau del IoT, l’anàlisi de dades.


És en el núvol on el dispositiu podrà descarregar la informació obtinguda i recollir la resposta més adequada. Vaig avançant ja que això suposa una implementació sobre emmagatzematge de dades inimaginable per a l’ésser humà. Serem capaços de controlar aquest augment de dades? I una vegada arribats en aquest punt més reflexiu, suposo que encertaré si fa estona que pel teu cap existeix una altra pregunta: i quins són els avantatges econòmics per a una empresa?

Això no només neix per a què estalviïs uns 10€ a la factura de la llum al mes, no existeix per estalviar només un camió de recollida de residus en una ciutat… això tracta d’anar més enllà. Ja no parlem de ciutats, cases o oficines, parlem del naixement de nous serveis, nous horitzons d’interaccions en aquesta societat.

Per acabar us exposo dos exemples destacables del passat MWC en dos aspectes diferents dins del IoT:

ÔIA: aquesta empresa catalana ha creat un posagots que actuen com un assistent intel·ligent. El dispositiu calcula quant de líquid ha de beure cada persona i l’avisa de quan ha de beure. Del producte, que sortirà a la venda per uns 50€, podeu trobar-ne més informació a: http://oia.io/

Comfy Light: aquesta empresa suïssa va portar a Barcelona una bombeta intel·ligent que aprèn de la rutina dels habitants d’una llar (a quines hores encenen cada habitació, quanta estona…) i replica el comportament quan els inquilins no hi són. A més detecta moviments quan ets fora i els avisa a través de l’aplicació per mòbil. Podreu aconseguir-lo per uns 120-130€ i obtenir més informació a: http://www.comfylight.com/

Si us ha picat la curiositat per aquest món, podeu anar al congrés mundial que es celebrarà a Barcelona: Internet of Things World Congress

http://www.iotsworldcongress.com/