Història de la IA (1990- Actualitat)

MIT Leg Lab "Uniroo" 1991-1993

Després de mig segle d'antiguitat, el camp de la IA per fi aconsegueix algun dels seus vells objectius. Es van començar a utilitzar les bases d'aquesta amb èxit dins la industria de la tecnologia. Tanmateix, la reputació de la IA dins el camp dels negocis era inexistent: calien més proves de que aquesta ciència era el vertader futur. 

És durant els anys 90 que els científics se n'adonen que poc compliran d'aquell somni dels anys 60, que la intel·ligència artificial comença a evolucionar en altres àmbits.

MIT AI Lab "Kismet" 1993-2000

Durant aquesta dècada el paradigma connexionista segueix avançant en companyia de la lògica difosa. Noves aportacions dins la metodologia d'adquisició del coneixement, com KADS. Dins el món d'arquitectures cognitives es concreta la revolució del plantejament reactiu en el desenvolupament d'agents autònoms.

MIT's "Cog,"juga a través de la imitació

També és una dècada que és famosa per la gran creació de d'agents intel·ligents que donarien molta fama a aquesta ciència. Per exemple la creació de Polly, el primer robot per navegar amb la visió i operar a velocitats pròpies d'animals (1m/segon). També el projecte MIT Cog del 1993 amb la intenció de crear un nen robot humanoide de cinc anys.

 

Deep Blue de IBM

Però si parlem d'agents intel·ligents d'aquesta època, destaquem el Deep Blue: es va convertir el 1997 en el primer ordinador programat per jugar a escacs capaç de guanyar al campió mundial d'escacs.

M'agradaria fer una mirada al passat, per poder explicar aquesta ciència a partir dels anys 2000. El 1968 Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick van imaginar que l'any 2001 una màquina existiria amb una intel·ligència igual o superior a la de un ser humà. Aquest projecte es deia HAL 9000. Minsky aquell mateix any es pregunta “Som al 2001, on és el HAL 9000?”. Molts són els que li van contestar:

- Minsky mateix creia que la resposta era que els principals problemes, com el raonament del sentit comú, s'està descuidant perseguint altres coses com aplicacions comercials o algoritmes genètics.

- John McCarthy seguia culpant els problemes de la competència.

- Per a Ray Kurzweil el problema és d'alimentació de l'ordinador i s'agafa a la llei de Moore per recolzar-se en què un dia serem capaços de simular la raó humana a alta freqüència.

- I Jeff Hawkins sosté que les investigacions de xarxes neuronals ignoren les propietats essencials del cervell humà, preferint models senzills que han tingut èxit en la resolució de problemes senzills.

ASIMO de la marca Honda

Tot i això la industria creixia: mentre a les cases de milers de persones començaven a entrar els robopets, es duien a terme gran projectes de robots intel·ligents com el Kismet, Nomad, el famós Honda ASIMO... i el Blue Brain com a projecte de simulació de neurones humanes. El programa Artificial Linguistic Internet Computer Entity (A.L.I.C.E.) guanyen el premi Loebner al chatbot més humà durant 3 anys (2000, 2001 i 2004) i al 2007 el guanya el programa Ultra Hal Assistant

Actualment, molts encara pensen en la famosa frase de Turing. D'altres creuen que la intel·ligència artificial va més enllà. Es crea el concepte de “aprenentatge automàtic (Machine Learning)” on un ser artificial no és programat, sinó que se'l crea amb les expectatives que segons uns patrons i la seva experiència, sigui capaç d'afrontar diferents situacions. Però actualment és una ciència de molt prestigi que s'obre a molts camps i són apassionants cada un d'ells.

 Deixeu-me acabar amb una frase que va dir Nick Bostrom per reflexionar: “Una gran quantitat d'intel·ligència artificial de avantguarda es filtra en aplicacions generals, sovint sense ser etiquetat com IA perquè una vegada quelcom es torna útil i comú deixa d'estar marcat com IA”.